El post d'avui és diferent. Avui no us parlaré de la meva "bogeria" de mamestra (s'hi ha de descansar de tant en tant).
Fa un temps que estic subscrita a un blog sobre psicoteràpia i coaching familiar que em va semblar molt interessant. La noia que el fa es diu Olga i el vaig descobrir per casualitat (Ja coneixeu el meu afany per saber-ne més. No escarmento, què hi jarem!). L'avantatge de subscriure't als blogs que t'agraden i vols seguir (cosa totalment gratuïta) és que cada post que publiquen, t'arriba automàticament al teu correu.
El cas és que, en èpoques com les que vivim actualment, és molt difícil que les nostres criatures no vinguin algun dia preguntant què és un atemptat o per què els senyors dolents maten gent.
Així que vull compartir amb vosaltres el post de l'Olga, de "Mama Om" que es diu "Cómo hablar a tus hijos de los atentados en París". Podeu accedir-hi clicant directament a sobre.
Al final del post hi ha un petit vídeo de Fred Rogers (educador, compositor, comunicador) que m'ha encantat. És en anglès però és tan curtet que fins i tot jo, que tinc un anglès d'anar per casa, l'he entès. El missatge és molt esperançador: quan vegis una desgràcia, busca els que ajuden. SEMPRE n´hi ha.
Us deixo amb aquesta vinyeta de Calvin & Hobbes de Will Watterson que vaig descobrir fa molts anys però que, desgraciadament, no passa de moda...
A la pestanya "us pot interessar" deixaré l'enllaç al blog de Mama Om.
Fins la propera!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario