viernes, 4 de mayo de 2018

MOMENTS "ZARIGÜELLA"

Quan els nens i les nenes créixen, arriben certs moments/preguntes de vida davant dels quals preferiríem fer-nos el mort en comptes d'encarar-los/respondre. Ja us vaig explicar com va anar el descobriment de la identitat dels Reis Mags.
Doncs bé, l'últim dia en què vaig desitjar ser un opòssum (paraula correcta en català en comptes de "zarigüella") per poder fer-me la morta i "fer mutis pel foro", va ser davant de la següent pregunta:
-"Mama, no entenc per què els "Dúrex" han de tenir sabors". Enteneu la meva intenció d'evitar la qüestió?

Però en comptes de deixar-me caure a terra i fer veure que no respirava, em va agafar el típic riure histèric, em vaig fer la tonta i vaig dir: "Les cremes? No sé, per fer-se petons, suposo". Però no va colar i em va etzivar: " No, no, les cremes no, els preservatius!!!" tot donant-me a entendre que no el prengués per ignorant.

I quan arribes a aquest moment, ets tu qui et fas un munt de preguntes! Què li expliques i fins a on? Com pot ser que ja tinguis aquestes converses? Ja s'apropa l'adolescència? L'educarem prou bé en aquest sentit per tal que no faci cap tonteria sexualment parlant? Visc amb un petit Benny Hill? 
El que sempre hem tingut clar és que no li diríem mentides al respecte, però clar, hi ha preguntes i preguntes!

Ja en el seu moment, amb tres o quatre anys va fer LA pregunta: " Però mama, el papa i tu com em vau fer si no tinc cap peça ni sóc un puzzle?" I amb set va venir el: "Mama què és el sexe?" Allà vaig decidir buscar les respostes més adequades en els llibres enfocats a explicar la sexualitat als peques, a més de la meva capacitat d'improvització suficientment fiable (espero) de cada ocasió (després que em passi el riure histèric, clar).
He de dir, tanmateix, que pensava que em faria molt més tall parlar del tema amb ell, que per part seva tracta amb una naturalitat que de vegades has de demanar que sigui ell que es talli una mica i tot!

Per si us arriba aquest moment, us recomano un parell de llibres:

Aquest primer fa un repàs  de totes les coses bàsiques. És el primer que vam comprar i és de l'editorial Susaeta.




El segon és un recull de 101 preguntes fetes per nens  i nens de 3r i 4rt de primària (contestades al seu nivell) i va més enllà de les coses bàsiques. Ja sabeu..nens preguntant! Està recomanat a partir de 8 anys.
Les autores són Katharina von der Gathen i Anhe Kuhli l'editorial es Takatuka.



En fi, si us està arribant aquest moment "zarigüella" (m'agrada més que opòssum. què voleu que us digui), respireu fons, escolteu, llegiu, contesteu i gaudiu perquè us adverteixo que el riure és assegurat!!!




jueves, 5 de abril de 2018

FER EL CORRECTE

Ahir el meu homenet de 10 anys tot just acabats de fer, enmig d'una discusió i un rotllo dels meus, em va deixar una perla fantàstica: "És que jo no vull ser el típic nen que fa sempre el correcte".
Imagineu-vos la meva cara....

I jo pregunto...Què significa per a ell no fer sempre el correcte? Davant d'aquesta declaració d'intencions tinc certs dubtes. A saber:

- Me'n sento orgullosa perquè té la seva pròpia iniciativa i sembla tenir la seva pròpia personalitat?
- Començo a fer guardiola per a pagar alguna fiança en un futur?
- No em plantejo què vol dir i m'oblido del tema?
- Arrenco a córrer i no paro fins a Portugal?

De fet, ell ja no és un nen de fer sempre el correcte. La trangressió és inherent a la seva personalitat, tot i que s'ha de dir que a una escala acceptable i imagino que dintre dels paràmetres esperables.

No recollir la roba, deixar-ho tot pel mig, protestar per quasi tot i fer-se el ronso quan li dius que deixi la Tablet són els seus majors "delictes".

Per tant, confiaré en el fet que per a ell, "no fer el correcte" es limiti a aquestes petites coses durant molts anys!



Calvin & Hobbes de Bill Watterson

jueves, 11 de enero de 2018

CARTAS A MI PEQUE

Hoy el post va en Castellano. Nombraré a una amiga aragonesa y me gustaría que pueda entender bien todo el texto.
Hace un tiempo empecé a escribirle a mi "peque" cartas en una libreta. Cuando me enfado con él, o pasan cosas importantes en el mundo, en casa o en la familia, suelo escribirle mis pensamientos, sentimientos o reflexiones.
La intención es dársela cuando considere que pueda valorarlas, cuando sea "mayor". Me gustaría que entienda algunas cosas que hice o dije en su momento, me gustaría ayudarlo a ser una persona con ganas de mejorar, de expresar sus sentimientos (evidentemente a su manera)....quiero pensar que mis palabras, aunque no sean todas, le ayudarán el día que sea padre o simplemente adulto.
Pero hoy, he decidido escribirle una carta y enviársela. Siempre espera que haya algo en el buzón para él y me hace ilusión.
Va a ser una carta con la letra de una canción. Y aquí es cuando aparece mi querida amiga. Ella me descubrió hace años a los Aslándticos, enviándome una canción genial en un momento de aquellos en que mi Crohn había hecho acto de presencia. Yo no los conocía y "Mi primer día" me encantó. Se convirtió en una canción muy especial para mí.
A ella, le agradeceré siempre aquel rayito de luz en un momento bastante oscuro, y también haberme descubierto un grupo que tiene unas canciones optimistas y fantásticas.

Pero la canción que le enviaré a mi "pollito" es otra titulada "Aquí y ahora". Seguramente no será consciente de todo lo que dice la letra, pero deseo de todo corazón que algo empiece a calarle para siempre....que lo que vivimos,lo vivimos AHORA, y es lo que hay que disfrutar y de lo que hay que ser consciente en todo momento. A veces cuando se preocupa demasiado por las cosas (a quién se parecerá...ejem), se la canto y parece que se ríe un poco más.

Gracias Aslánticos! Gracias AMIGA!!!

"LA LLAVE DEL FUTURO ESTÁ
AQUÍ Y AHORA,
ESTE ES EL MOMENTO
AQUÍ Y AHORA
EL LUGAR PERFECTO ES
AQUÍ Y AHORA
TODO LO QUE QUIERAS VIVIR
ESTÁ JUSTO DELANTE DE TÍ."

Si clicáis encima del título de las dos canciones, podréis escucharlas. Fijaos bien en las letras. Valen la pena!!!

Hasta pronto, y disfrutad de la vida!