Imagineu-vos la meva cara....
I jo pregunto...Què significa per a ell no fer sempre el correcte? Davant d'aquesta declaració d'intencions tinc certs dubtes. A saber:
- Me'n sento orgullosa perquè té la seva pròpia iniciativa i sembla tenir la seva pròpia personalitat?
- Començo a fer guardiola per a pagar alguna fiança en un futur?
- No em plantejo què vol dir i m'oblido del tema?
- Arrenco a córrer i no paro fins a Portugal?
De fet, ell ja no és un nen de fer sempre el correcte. La trangressió és inherent a la seva personalitat, tot i que s'ha de dir que a una escala acceptable i imagino que dintre dels paràmetres esperables.
No recollir la roba, deixar-ho tot pel mig, protestar per quasi tot i fer-se el ronso quan li dius que deixi la Tablet són els seus majors "delictes".
Per tant, confiaré en el fet que per a ell, "no fer el correcte" es limiti a aquestes petites coses durant molts anys!
Calvin & Hobbes de Bill Watterson |