jueves, 5 de abril de 2018

FER EL CORRECTE

Ahir el meu homenet de 10 anys tot just acabats de fer, enmig d'una discusió i un rotllo dels meus, em va deixar una perla fantàstica: "És que jo no vull ser el típic nen que fa sempre el correcte".
Imagineu-vos la meva cara....

I jo pregunto...Què significa per a ell no fer sempre el correcte? Davant d'aquesta declaració d'intencions tinc certs dubtes. A saber:

- Me'n sento orgullosa perquè té la seva pròpia iniciativa i sembla tenir la seva pròpia personalitat?
- Començo a fer guardiola per a pagar alguna fiança en un futur?
- No em plantejo què vol dir i m'oblido del tema?
- Arrenco a córrer i no paro fins a Portugal?

De fet, ell ja no és un nen de fer sempre el correcte. La trangressió és inherent a la seva personalitat, tot i que s'ha de dir que a una escala acceptable i imagino que dintre dels paràmetres esperables.

No recollir la roba, deixar-ho tot pel mig, protestar per quasi tot i fer-se el ronso quan li dius que deixi la Tablet són els seus majors "delictes".

Per tant, confiaré en el fet que per a ell, "no fer el correcte" es limiti a aquestes petites coses durant molts anys!



Calvin & Hobbes de Bill Watterson