SÓC UNA BRUIXA...

Estimats i estimades lectors i lectores...
Crec que he arribat a aquesta dura conclusió....sóc una mare bruixa.

Us explico com he arribat fins aquí.
La setmana passada el meu estimat "pollito" tenia dos controls.
Feia uns deu dies que ho sabia. Jo li anava recordant allò que tant odiava sentir: "no ho deixis per l'últim moment que després venen els mals de panxa".

Uns dies abans el vaig ajudar a fer-se esquemes del que havia d'estudiar i al dia següent al vespre s'ho va mirar una estona, així com les taules.
Quan portava una estona (poca) va voler parar perquè estava cansat (fins aquí d'acord) i va assegurar que al dia següent (que era festiu) s´ho acabaria d'estudiar tot.

Vam decidir no dir-li res al respecte, confiant que la responsabilitat li pesaria prou per posar-s´hi pel seu compte...
Quina va ser la nostra sorpresa quan van anar passant les hores i, de posar-se a repassar res de res. Al mateix temps a mi se m'anava fent una bola de foc a l'estómac i em mossegava la llengua (m'estranya que no m'hagin hagut de posar punts!) per no di res. I se'n va anar a dormir tan fresc!!!!

Al dia següent li vaig clavar el gran sermó sobre l'esforç, la importància de tenir un bon hàbit d'estudi (sí, suposeu bé...no era la primera vegada que el sentia). JO!!! La gran Procastinadora!!! Perquè sí senyoria!!! Confesso! Em declaro culpable! Sempre ho deixava tot per l'últim moment i amb poc esforç sortia del pas (fins que em vaig estampar). Aquest és un dels meus pecats capitals...la mandra! Però això no li puc explicar al meu fill, és clar.

I per què sóc una bruixa? El dia del control pel matí vaig veure la mestra del meu fill i li vaig dir que no tingués cap pietat d'ell, que "necessitava fotre-se-la, a veure si es posava les piles, perquè quasi no havia estudiat". No sigueu massa durs amb mi...em van educar amb les maneres de la vella escola i encara em surt de tant en quan.

Ara imagineu-vos la situació: Divendres ("día de autos") 17:00 de la tarda,  recullo al meu fill a la fila i després de fer-nos un petó em diu (agafeu-vos fort): "Mama, he tret un excel·lent al control de medi".
Crec que en aquell moment em vaig quedar blanca i només em va sortir un : "segur?"
-" Sí, mira! I un notable al de mates!"

A veure com li explico jo ara que cal esforçar-se per aconseguir les coses! Després t'assabentes que el teu marit, o sigui, el seu pare, també era igual (per tant, no podem lluitar contra la genètica). I arribes a la conclusió que, segurament ha arribat el moment de deixar-li anar una mica la corda i,si se l'ha de fotre (que potser no és el cas) tindrem fe en què serà capaç de reaccionar. Potser és d'aquells que funciona millor sota pressió. Sigui com sigui, ho haurà de descobrir ell mateix mentre nosaltres ens mantenim a la banqueta fins que ens toqui intervenir.

Calvin & Hobbes de Bill Watterson