MAMA,VULL UN GERMANET

L'Arnau mai havia volgut un germà. De fet mai no li havien agradat els bebès. Respirava tranquil.la quan algú li feia la típica (i tonta) pregunta aquella de : " I no vols un germanet?"  i ell contestava: "No, ja tinc un gat". Era una gran resposta. "¡¡¡Bien!!!", pensava jo...

Però ara resulta que se li ha ficat a la closca que vol un germà i no em deixa en pau. Cada cop que em veu em toca la panxa i li parla (començo a suar) i li diu: " Jo sé que hi ets". M'ho diu en broma però amb aquella ansietat de voler que sigui veritat. La resposta és clara.... l'únic "bebè" que hi ha aquí dins es diu "Crohnattan" (per allò del Crohn torracollons) i no pensa sortir. 

Ja li he dit que em sap greu però ni per edat ni per salut, un germà no és una opció.

La cosa comença a al·lucinar-me més quan fa dos dies em va dir que ja tenia la solució! Atenció: Separar-me del seu pare, que ell busqués una altra parella, que tinguessin un fill i després tornàvem junts i ens quedàvem el nen o la nena. Quasi em desmaio. Realment resulta un pèl inquietant...tantes ganes en té???? Reconec que em dol una miqueta. Des del primer moment vaig decidir que "tancava la paradeta", que amb un fill i un Crohn tenia la feina feta. I ho continuo pensant, que no s'emocioni ningú. Però no puc evitar pensar que el dia de demà trobarà a faltar comptar amb un germà o una germana amb qui compartir (i suportar) certes coses.

De moment s'ha conformat amb un "bebè imaginari" com diu ell. "Mama ja sé que no tindré un germà, però m'agrada pensar que tens un bebè imaginari". I mentre diu això, em toca la panxa i s'apropa i li diu baixet: "Hola Lisi". Perquè sí...té nom i es diu Lisi.

En fi...espero que se li vagi passant i no acabem amb un germà imaginari ja fora del ventre matern!

Imatge de www.dreamstime.com