Podríem dir que, després de la voràgine del Nadal, encara no ens hem acabat de menjar els polvorons que van sobrar, que ja ens trobem amb la del Carnaval. Per un moment penses: "Ja està. Ja s'ha acabat la bogeria" per pensar, dos segons després : " Aix noooooooo! Que arriba el Carnaval!" Això a casa passa, sobretot quan passa com aquest any, que només un mes separa el dia de Reis i la festa del Carnestoltes, el Rei dels Pocasoltes
.
Quan treballava a l'escola, recordo que sempre dèiem que el primer trimestre era el mes dur, i tot just tornar de vacances de Nadal, mentre treies les decoracions de les finestres de campanetes i barrets del Pare Noel, ja estaves pensant en la disfressa que podíem fer, les ordres del Rei Carnestoltes, la circular per a que les famílies s'anessin preparant, la circular de l'entrepà de truita per esmorzar el dijous gras, el dibuix de la Vella Quaresma, l'arribo del Rei Carnestoltes.... total que tots els trimestres hi havia una bogeria o una altra.
Tot i el desgavell, i el pànic inicial, he de confessar, i amb el cap ben alt que gaudia tant o més que els nens.
Ara ho gaudeixo d'una altra manera. L'única pega de tot això és que, la meva petita criatura, tot just començava a "relaxar-se" i recuperar-se de les festes nadalenques i ja l'he tornat a "perdre"....torna a estar com les cabretes. Tenint en compte que el mes vinent és el seu aniversari i ja pensa en la festa, ja no el recupero fins a l'abril. Però aleshores ja estarà primaveral i empalmarem amb l'emoció pre-estiuenca... En fi, que no sé ni com se m'acut pensar que l'estat natural del meu fill és de caire tranquil. Millor que m'acabi de convèncer d'una vegada per totes que és més aviat tot el contrari (o sigui, el que seria normal tractant-se d'un nen de 7 anys).
Mirem-ho des de la part positiva: s'emociona pel que està per venir i per les festes i tot el que MOLA!!! Perquè hem de reconèixer que mola!!! L'AMPA organitza un concurs de disfresses el cap de setmana i fa uns anys que hi participem. Algunes persones em pregunten : " I tu també et disfresses?" Amb cara de, pobreta, no li deu venir gens de gust, quina mare més sacrificada... i la meva resposta és "Sí. Però he de dir que no em molesta gens ni mica". A l'escola m'ho passava pipa encara que fos un stress. I mentre pugui disfressar-me amb el meu fill i confeccionar les disfresses i compartir la diversió amb ell, ho faré. Penseu que d'aquí a pocs anys segurament em dirà: " No pensaràs sortir així al carrer no mama? No facis el ridícul". I encara que en certs moments pensi que no sé com em fico en aquests merders, que a més, em deixen exhausta, m'encanta! A més, he de dir que el meu nen té un sentit del ridícul molt accentuat quan està en públic, i aquests dies sembla que s'allibera una mica i això sempre és un gust.
Així que aquesta setmana casa nostra és plena de tela de disfresses, goma eva amb purpurina (crec que dec tenir purpurina fins a dintre del bolso per no dir les calces...ups perdó! Ho he dit?), perruques, barrets, maquillatge i d'altres paraments. Quan era petita sempre anava disfressada per casa i he de dir que el meu "nino" també té aquesta afició. Si veiem "Piratas del Caribe" es disfressa de pirata; si veiem Star wars es disfressa de Jedi o de Darth Vader i si no veiem res, també es disfressa amb el primer que enganxa (sigui el que sigui i de qui sigui).
Què seria de la vida sense aquestes coses que ens fan sentir vius i en connexió amb els nostres peques? Gaudiu-ne molt, que el temps vola!!!! I bon Carnaval als qui us agrada, i als qui no, paciència!
Per si us interessa, us deixo AQUÍ l'enllaç del programa d'activitats que hi haurà a Barcelona aquests dies.
 |
| Tira còmica de comicaire.blogspot.com |
No hay comentarios:
Publicar un comentario