"OTRA MÁS"

Els nostres fills no deixen mai de sorprendre'ns oi? I vull pensar que generalment ho fan en positiu.

Ja us vaig explicar que tinc Malaltia de Crohn i sovint em condiciona força...per no dir sempre, en una o altra manera. Ara ja fa uns mesos que s'ha tornat a estretar un altre trosset de budell i m'han de tornar a operar. En un principi s'havia de solucionar amb una dilatació endoscòpica però no va poder ser. I amb aquesta informació es va quedar el meu peque...al maig m'ho arreglaven i ja podria estar millor.
- "Mama, ja t'han fet la colonoscòpia?"
- "Sí carinyo". I allà ho vaig deixar. Ell es va quedar tan content. Jo no li vaig dir cap mentida...fer-la l'havien fet! La resta...detalls que no calia explicar-li de moment. Sempre ha patit força amb el tema de les meves malalties i no volia donar-li massa informació abans d'hora.
Poc després van confirmar el següent pas: cirurgia ("oooootra vez! Mierda". Sovint penso i barrejo català i castellà, sobretot quan m'enfado... i quan faig broma també).

No calia dir res encara. Vaig demanar que ho deixéssim per després de l'estiu. Podia anar passant i no volia tenir-lo amoïnat sense tenir data.

Ha passat l'estiu, hem entrat a la tardor, ara ja em costa menjar i si una cosa és el meu fill és observador. A més, molta gent em pregunta davant d'ell i m'he passat sis mesos fent ganyotes i picant l'ullet mentre me'l mirava de reüll i al mateix temps contestava al meu interlocutor:
- "Bé!!!!Gràcies"

Havia arribat el moment de confessar abans que es muntés pel·lis o s'acabés assabentant per algú altre. Així que fa dues setmanes mentre dinàvem (bé, ells dinaven. Jo ho intentava), li vaig explicar el que hi havia. La seva resposta va ser:
- "Això vol dir que estarem una temporada sols el papa i jo?"
-"Home, no. Només uns dies"
-"Ah, bueno. Pues otra más. No mama?"

I jo que patia per si s'ho prenia malament...No sé si és façana o és que realment ell ja ha començat a assumir que això forma part de la nostra "normalitat" i ha començat a desenvolupar la seva pròpia capacitat de resiliència (paraules fantàstiques de la meva estimada psicòloga).

El cas és que mai no deixa de sorprendre'm i espero que mai no deixi de fer-ho.

Imatge trobada a Pinterest

Fins aviat!